Connectant i compartint: una primavera intensa per a Climate Ready Barcelona - Climate Ready Barcelona
Vés al contingut

Connectant i compartint: una primavera intensa per a Climate Ready Barcelona

3 min

El projecte es va presentar en la EPAH Lunch Talk, en el Fòrum d’Energia Sostenible i en el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Entre els mesos de març i maig, el projecte Climate Ready Barcelona es va presentar en tres esdeveniments que ens van permetre establir contactes i compartir experiències amb diversos actors interessats, des d’administracions públiques fins a professionals de sectors relacionats amb l’energia.

Participació en els seminaris de l’EPAH

El primer pas va ser la participació en els seminaris de l’Energy Poverty Advisory Hub (EPAH), un projecte finançat per la UE que té com a objectiu erradicar la pobresa energètica i accelerar una transició energètica justa en els governs locals europeus.

El 12 de març, l’Aniol Esquerra, d’Ecoserveis, va participar en la 13a edició de l’EPAH  Lunch Talk, un cicle de seminaris organitzats per a permetre a diferents actors locals reunir-se i aprendre els uns dels altres. Sota el títol «Solucions de la Intel·ligència Artificial per a alleujar la pobresa energètica», es va presentar el projecte Climate Ready Barcelona davant 70 assistents molt interessats, entre els quals es trobaven membres de l’administració local, organitzacions civils, treballadors i tècnics locals.

Presentar la iniciativa Climate Ready Barcelona davant diverses autoritats locals de la UE i davant d’agents i entitats de la pobresa energètica va permetre alimentar la transferència de coneixement que EPAH lidera i va promoure la potencial replicació del projecte Climate Ready Barcelona en altres municipis.

Fòrum d’energia sostenible

Posteriorment, el projecte Climate Ready Barcelona va ser un dels projectes presentats en el Fòrum d’Energia Sostenible, celebrat el 26 d’abril, el qual es va centrar en la Resiliència Climàtica Urbana.

Jordi Cipriano, membre del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE), va participar en la segona taula rodona de discussió sobre els reptes de l’adaptació al canvi climàtic. Durant la seva intervenció, va explicar el procés de creació del mapa de vulnerabilitat climàtica, el qual fa ús de la intel·ligència artificial per a identificar i predir els impactes del canvi climàtic en els diferents barris de Barcelona. Aquest mapa proporciona informació valuosa que permet als responsables polítics i planificadors prendre decisions informades, millorar la resiliència i prioritzar les estratègies d’adaptació per a la ciutat.

L’esdeveniment també va servir com a conferència final dels projectes europeus Cooltorise i Climate Pact, en els quals associacions com ABD i Ecoserveis participen per a abordar qüestions relacionades amb el clima.

Intercanvi amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

L’últim acte, titulat «L’ús de la IA per a identifcar i prevenir la pobresa energètica», va tenir lloc el 14 de maig i va ser organitzat per les comissions d’Energia, Canvi Climàtic, Economia Circular i Transformació Digital del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), en el qual Bitgenoma participa com a membre actiu.

L’esdeveniment va resultar ser una oportunitat per a debatre sobre l’ús de la intel·ligència artificial en la identificació i prevenció de la pobresa energètica, així com per a enfrontar els efectes del canvi climàtic. Va ser una sessió productiva en la qual vam compartir els avanços del projecte Climate Ready Barcelona i vam intercanviar experiències i idees de col·laboració amb professionals de l’enginyeria.

Durant la presentació, es va plantejar la possibilitat d’extrapolar el projecte Climate Ready Barcelona a altres municipis i es va fomentar un debat sobre com la tecnologia pot ajudar a millorar l’eficiència dels serveis i la presa de decisions estratègiques.

L’esdeveniment va concloure amb les intervencions de Sònia Fuertes, Comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, y Carles Campuzano, Conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Tots dos van ressaltar la necessitat de la col·laboració pública i privada i la importància de mantenir una perspectiva humana i ètica en l’ús de la tecnologia per a garantir els drets energètics.